| |
A
zltima bengala |
pos-ma
tu nas maos |
|
| Tu
que me salvas e me derrues |
| que
reconstrzes a cidade intonsa de nefertiti |
| abrindo-lle
as portas |
a
un corazsn de caverna |
|
| |
| Mirar
ao lonxe i unha extensa introspeccisn |
| sentir-te
lonxe |
i
prender lume as colmeas |
|
| Os
barcos cruzan-se as veces no tempo |
| ou
vagan por sempre |
na
cruz das paralelas |
|
| |
| I
traxicamente doado autoesquecer-se |
| e
non saber que facer |
coa
zltima bengala |
|
| |
| I
difmcil cair dun ceo |
|
|
| |
| Costa
a vida enteira |
aprender
a amar. |
|